Etapa 10: SANT FELIU DE GUIXOLS – SANTA CRISTINA D'ARO
Sortint del davant del convent anirem pel carrer Callao, Ronda de Ponent i carrer Pocher seguint els senyals del GR-92 (vermell i blanc) que ens acompanyaran en aquesta primera part de l'etapa d'avui en què recomanem portar prou aigua, ja que no hi haurà cap lloc on abastir-se.
Seguint el camí, gairebé tot de pujada, a uns 2 quilòmetres entrarem a la urbanització Casa Nova.
A dalt de tot comença el camí de terra i hem d'estar atents perquè a uns 230 metres el GR-92 entra al bosc per la nostra mà dreta. I a més cal anar amb compte de seguir el GR-92 i no el GR-92 1.
Seguirem, doncs, 4 quilòmetres pel corriol del GR-92 fins al pla del Puig de l'Avi (cruïlla de la Trencada). L'abandonarem en direcció a l'ermita de Sant Baldiri, situada a 360 metres. Lamentablement aquesta ermita està completada abandonada i gairebé en ruïnes.
Antigament a la festivitat del sant, el 20 de maig, se celebrava una romeria amenitzada amb música a la qual assistien molts habitants de Sant Feliu.
Després de la missa es preparava un gran arròs i es ballaven sardanes.
Després qui volia resava el rosari i es tornava passant per la font de Monticalvari cantat de tornada pel camí i ballant més sardanes en passar per diferents masies.
I aquí agafarem la direcció al Coll de Ceps on girarem a la dreta, sense girar per cap dels camins que vagin apareixent per la nostra esquerra, fins arribar al Coll de la Canoca.
I a partir d´aquí hem d´estar atents, ja que a uns 100 metres hem de trobar el sender que ens portarà fins a Plana Basarda on hi va haver un poblat dels ibers indiketes habitat entre els segles IV i I aC.
Per identificar l'entrada a aquest sender, que no està senyalitzat i amb prou feines es distingeix, ens podem guiar en veure uns eucaliptus.
El seguirem durant uns 300 metres i sabrem que estem al lloc correcte en veure una esquerda de forma rectangular feta en una roca.
El poblat de plana Basarda, ocupava una extensió de dues hectàrees, i tenia un dels costats amb poca defensa, de manera que en aquesta part es va construir una muralla. Tenia un carrer central, una cisterna d'aigua i s'han descobert unes trenta sitges subterrànies per guardar-hi el gra.
Donat l'estat d'abandó en què es troba el poblat (cobert per la vegetació) amb prou feines podrem veure res més que alguns dels forats (sitjes) que en el seu temps van guardar el gra dels seus habitants i contemplar les vistes que es veuen a la part més alta.
Tornarem al camí principal pel mateix corriol i el seguirem en la mateixa direcció per on veníem. A uns 400 metres trobarem una desviació molt pronunciada a la nostra dreta, però nosaltres hem de seguir tot recte.
Poc després trobarem una altra cruïlla a la nostra esquerra, però tampoc en farem cas i seguirem en la mateixa direcció durant un quilòmetre més. Aquí hem d'estar atents per contemplar a la nostra dreta la Cova de Sa Tuna, excavada artificialment a l'època dels Indiketes.
Està situada en un conjunt de roques granítiques, orientades al Nord-est; l'entrada és un forat rodó d'uns 70 centímetres, però al seu interior l'espai s'engrandeix i hi pot allotjar diverses persones.
Seguirem el camí que desemboca al PR-C-102 i al cap de poca estona ens toparem amb el menhir de Can Llaurador.
Poc després, abans d'arribar a la masia de Can Llaurador per la nostra dreta, ens creuarem amb el GR-92 1 que abandonarem al cap d'uns 350 metres seguint a la nostra dreta pel PR-C-102 que ens portarà fins a la urbanització del camp de golf de Santa Cristina d'Aro.
Aquí girarem a l'esquerra pel carrer Canigó i al mig quilòmetre creuarem per sota la carretera C-65 i entrarem al poble per l'Avinguda Ridaura dirigint-nos a l'església de Santa Cristina d'Aro, punt final de l'etapa.
ALLOTJAMENTS I DADES PRÀCTIQUES ETAPA 10
SANTA CRISTINA D'ARO
Com que és una població eminentment turística compta amb diversos establiments per allotjar-se, restaurants i altres serveis. Aquí podeu visitar la seva web: