ETAPA 11
SANTA CRISTINA D'ARO - CALONGE
- Distància: 21,6 km
- Nivell dificultat: DIFICIL
- Altitud màxima: 399
- Altitud mínima: 21
- Desnivell positiu: 1477
- Desnivell negatiu: 1495
Etapa 11: SANTA CRISTINA D'ARO - CALONGE
Sortirem davant de l'església de Santa Cristina d'Aro seguint de pujada l'avinguda de l'església i després pel carrer Rec dels Tords, procurant veure els senyals grocs i blancs del sender local PR C 110. Al final del carrer seguirem pel camí de terra, es tracta de l'antic camí que es feia servir per anar a Romanyà de la Selva (Camí Vell de Romanyà).
Seguirem aquest camí durant 4 quilòmetres fins arribar a la carretera de Romanyà al Masnou on girarem a l'esquerra.
Prosseguirem per aquesta carretera que veurem, segueix assenyalant amb la pintura groga i blanca la senda local durant 1 quilòmetre, on ens fa abandonar-la per la nostra esquerra.
En aquest cas, nosaltres no seguirem el PR C 110, que ens faria visitar el Puig d'en Ponç, sinó que seguirem per la carretera 400 metres més fins arribar a veure un camí de terra a la nostra dreta, de nou amb els senyals de pintura groga i blanca del PR C 110.
Seguirem per 2 quilòmetres aquest camí, passant per la font de la Castanyeda d'en Cama, fins entrar al bonic poble de Romanyà de la Selva pel carrer Mercè Rododera, nom d'una coneguda escriptora en llengua catalana nascuda el 1906 que va viure a aquest poble des de l'any 1972 al 1983, any de la seva mort i està enterrada al seu cementiri.
Tant al poble com als seus voltants s'han localitzat indicis arqueològics que proven va estar habitat pels Indiketes.
L'església de Sant Martí és del segle X o XI, de transició entre el preromànic, estil que es manifesta a la planta i els arcs de ferradura, i el ple romànic amb què s'expressen per exemple les finestres amb doble gruix. Està documentada des de l'any 1019.
Després de la visita del temple sortirem del poble seguint el mateix carrer per on veníem i, després de creuar la carretera GIV-6612, seguirem les indicacions de l'itinerari megalític en direcció al Dolmen de la Cova d'en Daina.
Abans veurem una creu de pedra (La Creu de Romanyà) construïda l'any el 1904 i sufragada pels habitants del poble seguint la crida que va fer el papa Lleó XIII que va recomanar als fidels l'edificació de creus als cims o als punts alts del paisatge en homenatge a Crist.
A la part de l'altar afegit l'any 1945, hi ha representada una imatge del Crist del Sagrat Cor amb els signes alfa [α] i omega [Ω] (principi i fi).
Si seguíssim tota la Ruta Megalítica tindríem oportunitat de veure un gran nombre de monuments prehistòrics (dòlmens, paradòlmens, menhirs i alguna cista).
Nosaltres seguint el nostre itinerari en veurem només alguns, centrant-nos al Dolmen de la Cova d'en Daina que trobarem una mica després de passar pel costat del cementiri.
Aquest dolmen, descobert l'any 1900, va ser construït pels ancestres dels Indiketes fa uns 4.500 anys (està datat entre els anys 2700-2200 aC).
Es tracta d'un sepulcre tipus galeria catalana coberta de 7 metres de longitud amb forma d'U aixecada amb lloses de granit i a l'origen cobert per un túmul i protegit per un cròmlech (petits menhirs) en forma d'anell extern de 11 metres de diàmetre .
La càmera funerària, de forma rectangular, està separada de la galeria per tres peces que conformen la porta dentrada. És un dels monuments funeraris prehistòrics més importants de Catalunya.
Després de la visita ens dirigirem a la carretera GIV-6612 (on hi ha un pàrquing).
La creuarem i seguirem pel camí que veurem al davant, que ens porta a visitar el “xuro xato”, un arbre monumental (i als pocs metres podrem veure l'anomenada cista de la carretera de Calonge, una altra tomba del Neolític).
Seguirem per aquest camí i als pocs metres, en arribar a una cruïlla, seguirem a l'esquerra.
El de la dreta ens porta al “suro xato” que podem visitar en 2 minuts i tornar de nou a aquest punt.
Així doncs, seguint a l'esquerra per la pista de terra anirem veient diferents trencalls i creuaments de camins i nosaltres sempre hem de seguir pel que fa més baixada.
El darrer d'aquests camins està molt poc trepitjat, gairebé perdent-se a causa de la vegetació que el va envaint.
El seguirem fins arribar a un espai més obert on veurem què passa una pista de terra.
Aquí girarem a l'esquerra i més endavant veurem que aquesta pista es creua amb una altra de més transitada i seguirem per aquesta nova de baixada que als 300 metres ens portarà fins al Mas Riera.
Aquí girarem a l'esquerra vorejant la riera de Mas Riera que tindrem a la nostra esquerra durant 1,5 quilòmetres fins a desembocar a la carretera GIV-6612. Seguirem a la dreta per aquesta carretera durant uns 800 metres fins a la Vall de Molins, on a la nostra esquerra veurem una ampla pista de terra que podem distingir pels pals de subministraments de fusta i per passar el sender de petit recorregut PR-C 116.
Els que vagin amb bicicleta hauran de seguir forçosament per aquí, ja que no poden passar pel camí que seguiran els que van a peu.
Els que van a peu seguiran uns 100 metres més la carretera GI-6612 i agafaran el següent camí que vegin a l'esquerra, que els portarà a una zona on hi ha moltes coves.
Nota: cal recalcar que el “sender de les coves de Ruàs” (1,5 quilòmetres), està molt mal senyalitzat i no és de fàcil trànsit. Per tant, si algú està molt cansat o no vol arriscar-se a perdre més d'alguna vegada el camí, pot arribar al poblat indiketa de Castellbari seguint la ruta dels que van amb bicicleta.
Pujarem per aquest camí de terra i als 200 en un trencall seguirem per l'esquerra. Després a uns 340 metres en un nou trencall girarem a la dreta. A poc a poc veurem que el camí es va cobrint més de vegetació fins a convertir-se en un intricat corriol.
Per no perdre'ns massa hem de tenir en ment que en general hem d'avançar tenint la caiguda de la muntanya a la nostra dreta, encara que en alguna ocasió baixarem i pujarem passant pel costat de roques, moltes d'elles petites coves.
S'han localitzat un total de 23 coves, però en el nostre recorregut probablement no en veurem més de 8 (depenent de les vegades que perdem el camí i en trobem alguna que altra a l'atzar).
Aquestes cavitats no van ser habitades pels indiketes i els seus ancestres, sinó que es van fer servir com a cambres funeràries (enterraments) amb tancaments de paret seca i/o túmuls frontals, i en dues (sa Guilla i Gamarús) amb un acomodament arquitectònic megalític fet amb lloses sobre un gran bloc granític que poden considerar-se paradolmènic.
L'antiguitat és molt diversa, anant dels anys 5100 al 650 aC (del Neolític Antic Epicardial a l'edat del Bronze Final).
Al final d'aquest complicat corriol arribarem a un espai obert, davant del qual hi ha un camp agrícola.
El vorejarem amb compte per la part dreta, procurant no fer malbé res si estigués sembrat, fins arribar a veure un camí de terra que seguirem a la dreta, i al final del mateix haurem arribat al poblat indiketa de Castellbarri (un oppidum).
Un oppidum és un terme en llatí que designa un lloc elevat amb les defenses naturals reforçades per la intervenció de l'ésser humà i al seu interior hi havia habitatges.
Aquest poblat ibèric va estar habitat des del segle VII aC fins a l'any 218 de la nostra era. Desgraciadament veurem molt poca cosa, ja que està molt abandonat i la vegetació ho està cobrint tot. Amb sort arribarem a distingir una paret petita d'una muralla.
Per seguir la ruta retrocedirem els nostres passos i seguirem pel camí que puja a la nostra dreta i una mica més amunt tindrem una fantàstica vista de tota la costa.
Seguint per aquest camí al cap de poca estona arribarem al sender de petit recorregut PR-C 116 i el seguirem per la nostra dreta i al cap de poca estona arribarem al mas de Can Mont que deixarem a la nostra dreta.
Després als 900 metres arribarem a una cruïlla amb un pal indicador assenyalant la Creu de Castellar i aquí abandonarem el PR-C 116 i al cap de poc podem delectar-nos amb la vista d'aquest mirador.
Després baixarem pel sender que segueix pel carrer del Segrià i en 1 quilòmetre accedirem al centre del poble de Calonge, entrant pel carrer del Bitller. Seguirem pel costat esquerre de la carretera GI-660 i pujarem per una rampa fins al castell. Des d'allà, passant per la plaça Major arribarem davant de l'església de Sant Martí, final d'aquesta etapa.
allotjaments i dades pràctiques etapa 11
ROMANYÀ
El poble de Romanyà de la Selva pertany al municipi de Sant Cristina d'aro amb la qual cosa podreu trobar informació a la seva pàgina web de turisme:
CALONGE
Com que és una població eminentment turística compta amb diversos establiments per allotjar-se, restaurants i altres serveis. Aquí podeu visitar la seva web:
