Història dels Indiketes
Els Indiketes era el poble iber que habitava la regió nord-oriental de Catalunya, el que es coneix amb el nom d'Empordà i les seves àrees properes. La cultura ibera es va forjar a finals de l'edat del bronze i inicis de l'edat del ferro (segles VIII-II aC).
Els ibers van ocupar una franja que s'estenia des del sud de la península Ibèrica fins al riu Erau, a la regió francesa del Llenguadoc.
Tots ells parlaven un llenguatge semblant i al final del segle V aC a la zona que va des d'Alacant fins al sud de França es va estructurar una escriptura ibèrica, que s'escrivia d'esquerra a dreta i que fins ara no ha estat desxifrada, però si se'n coneixen els sons fonètics.
El text més antic que fa referència a aquest territori són els versos de la "Ora Marítima" d'Aviè, que es basava en textos més antics, probablement del segle VI aC. C. Explica un periple en un vaixell que venint del sud, després de la costa Barcelonesa cita:
CITA
... vénen després els aspres Indiketes;
gent aquesta dura; gent ferotge a la caça
i habitant en coves. El cap Celebantic
estén a continuació el seu revers al salat mar.
Que hagi estat al costat seu la ciutat de Cypsela
és ja només una remor, ja que cap vestigi de
l'antiga urbs conserva l'aspre terra.
Obre's allà un port en gran golf i en gran
extensió penetra el mar a la còncava terra,
després de tot això és recosta el litoral Indikeci
fins al vèrtex del cap Pirineu.
Després d'aquell litoral, tirat enrere s'aixeca el
mont Malodes, i sorgeixen dos esculls
dirigint-se cap als núvols el doble cim.
Entre aquests, jeu extensament un port,
no estant exposat el mar a cap vent.
Doncs els cims dels penyals, amb les seves esculleres al davant,
cenyeixen tots els flancs i entre els penyals
l'abisme marí es protegeix tranquil,
reposa la mar, el pèlag roman immòbil al seu tancament.
Al segle VII aC els Indiketes van establir contactes comercials amb fenicis i etruscs. I anys més tard amb grecs, sent així que entre els anys 575-550 aC uns colonitzadors foceus (de Phôkaia, ciutat grega d'Àsia Menor) es van establir a l'illot de Sant Martí d'Empúries, i poc després es van traslladar a la costa fundant al costat dels Indiketes la ciutat d'Emporion (Empúries).
Se suposa que la capital dels indiketes era Indika, situada més al sud, al puig de Sant Andreu i a l'illa d'en Reixac, a prop de l'actual poble d'Ullastret. Pots veure una reconstrucció de la ciutat en 3D en aquest vídeo:
A partir d'aquesta època es documenten les primeres construccions d'hàbitat ibèriques amb un urbanisme planificat fetes en pedra amb planta quadrangular. Consolidant-se els poblats (oppidum) de Mas Castellar (Pontós), Ullastret, Castell (Palamós), Peralada, etc.
El territori ocupat pels indiketes era més ampli que el que delimita la Ruta dels Indiketes, ja que se suposa que la seva frontera sud era el riu Tordera, a l'actual població de Blanes. La Indikecia ocuparia doncs l'Alt i el Baix Empordà i bona part de les comarques del Gironès, el Pla de l'Estany i de la Selva. Els assentaments més importants d'aquesta zona (oppidum) són Puig d'en Rovira (Quart), Mas Castell (Porqueres), Sant Julià de Ramis i Montbarbat (entre els termes municipals de Lloret de Mar i Maçanet de la Selva).
A partir del 525 aC s'inicia la metal·lúrgia del ferro amb clares evidències a l'Illa d'en Reixac (Ullastret) i poc després al 515 aC s'engeguen les primeres encunyacions de moneda a Emporion.
L'any 375 aC es funda l'establiment grec de Rhode (Roses) per part de grecs provinents de Massalia (l'actual Marsella), entrant al ple període d'expansió dels Indiketes.
Els ports d'Emporion i Rhodes van ser els motors de la gran puixança comercial que va tenir la Indikecia, afegit al desenvolupament i expansió de l'agricultura cerealista de tot el seu territori. La comunicació es feia via terrestre per la mil·lenària Via Heraclea i el denominat Camí d'Empúries i els seus molts ramals; i també per via fluvial, ja que seguint el curs dels rius Fluvià i Ter s'arribava a l'interior del territori tant des de la ciutat grega com des d'Ullastret.
Els indiketes van copiar les tècniques d'elaboració de ceràmica dels grecs i van crear un estil propi decorant-les amb pintura blanca. Van fer així mateix ús de la metal·lúrgia, primer amb el bronze i sobretot amb el ferro a partir del segle V aC. També feien joies per al seu avituallament personal (pendents, anells, fíbules, etc.) i elaboraven tèxtils per als seus vestits de llana i lli sobretot i feien servir l'espart i les pells per al calçat. Igualment, elaboraven monedes a la seca d'Empúries amb la llegenda Untikesken que significa "dels indiketes".
L'any 226 aC Roma i Cartago van signar l'anomenat Tractat de l'Ebre, que va tenir conseqüències nefastes per als Indiketes, ja que uns quants anys més tard el general cartaginès Anníbal Barca el va trencar atacant la ciutat ibèrica de Sagunt, aliada de Roma, i després es va llançar amb un gran exèrcit cap a Itàlia, començant la II Guerra Púnica.
Un cop travessat els Pirineus, els romans van demanar als Indiketes desembarcar tropes a Emporion per tallar la rereguarda d'Anníbal, la qual cosa els va ser concedida. Així doncs, l'any 218 aC va desembarcar un gran exèrcit romà comandat per Cneu Publi Corneli Escipió.
L'any 206 aC els romans van vèncer definitivament els cartaginesos, però no van abandonar la punta de llança que havien establert a la ciutat d'Emporion i van començar a exigir impostos (stipendium), un fet que no va ser acceptat pels indiketes, de manera que el 197 aC, va esclatar una gran revolta.
Els romans van enviar al cònsol Marc Porcí Cató el vell a apaivagar la zona. En arribar amb els vaixells de guerra el primer que va fer va ser desembarcar a Rhode (Roses) i sufocar la resistència de la guarnició indiketa (suposadament situada al Puig Rom).
Després, el gruix de l'exèrcit romà va desembarcar a Emporion (Empúries), i Cató el Vell es va fer fort en aquesta plaça. S'estima que comptava amb un total de 50.000 homes (dues legions, vuit mil infants, quinze mil aliats (els ibers ilergets, al comandament del seu rei Bilistages), 800 genets de l'exèrcit consular, dos mil infants i dos-cents genets per cadascun dels pretors.
Per la seva banda, l'exèrcit Indiketa estava format per uns 40.000 homes, la majoria pagesos i habitants dels diferents oppidum de la regió. Els pocs soldats professionals feien servir com a armament una panòplia d'influència cèltica, del tipus La Tene, amb un casc de cuir o metàl·lic del tipus Montefortino, una espasa recta, una llança de fusta amb els extrems metàl·lics i un escut ovalat.
Quan Cató va considerar que les tropes estaven preparades per enfrontar-se als indígenes en camp obert, les tropes es van dirigir a "castra hiberna", un segon campament situat a 3000 passos de la ciutat a terra ferma, en territori controlat per l'enemic, des d'on fustigava a les nits als revoltats cremant els seus camps i robant les collites i el bestiar, desmoralitzant els enemics, entrenant les seves tropes en combat i ajudant els aliats ilergets.
Se suposa que la batalla es va desenvolupar a pocs quilòmetres d'Emporion, a l'oest de la serra de la Creu de Ventalló i de la muntanya de Sant Grau. La victòria dels romans va ser total, aniquilant per complet el poc entrenat exèrcit indiketa. En aquest context, els romans obliguen a abandonar l'establiment grec de Rodhes, la ciutat ibèrica d'Ullastret i molts altres poblats com ara el Mas Castellar (Pontós), el Castell Barri (Calonge), el Puig Castellet (Lloret de Mar), etc.
L'any 71 aC el cònsol romà Cneu Pompeu Magne, en el marc d'una guerra civil, va vèncer el general Sertori recolzat per diferents tribus iberes i en commemoració va fer erigir, sobre el pas de l'antiga via Heraclea (futura Via Augusta) els denominats Trofeus de Pompeu (que van ser descoberts l'any 1995 al Coll de Panissars, al municipi de La Jonquera).
